Revestiments exteriors
Els revestiments exteriors són elements superficials o Linales utilitzats en revestiment de façanes (i eventualment poden emprar-se en volats, ràfecs, etc.).
Excepcionalment poden aportar alguna característica suplementària com aislamento tèrmic o acústic.
Durant la conquesta de l’oest es va desenvolupar als EUA el sistema de construcció balloon frame.
Consistia en un entramat lleuger revestit en façana de taules tingladas.
Malgrat el seu caràcter provisional es va poder comprovar la seva eficiència i la seva durabilitat, que podia prolongar-se durant anys amb un manteniment adequat.
El entaulat ha perdurat i se segueix emprant encara però els materials de revestiment han evolucionat molt en paral·lel als adhesius d’exterior i als materials compostos en la recerca de materials més eficients i amb poc o nul manteniment.
A Amèrica del Nord han tingut un major desenvolupament dels materials compostos (especialment la fusta-plàstic) mentre a Europa s’ha treballat sobretot en nous productes tractats (fusta termotractada, fusta oleotérmica, …); mentre a Espanya han tingut un extraordinari èxit els taulers especials d’alta densitat i els de fibres impregnades.
Atenent a la seva forma poden ser Linales (o lames) i superficials (taulers o panells).
La seva superfície pot ser llisa o en relleu, presentant diverses mecanitzats en funció del dibuix que es vulgui obtenir en façana.
Hi ha diferents materials per al revestiment d’exteriors:
Fusta massissa, és el material més clàssic per als elements lineals però, depenent de l’espècie, pot presentar problemes de durabilitat pel que requereix un tractament o un acabat protector (una pintura de porus obert o lasur).
Fusta laminada, s’empra en forma de ‘rodanxes’ de peces majors de fusta laminada amb adhesius d’exterior. La fusta pot ser tractada o de durabilitat natural suficient.
Fusta tractada, fusta l’durabilitat natural davant agents biòtics (fongs i insectes xilòfags) s’ha millorat mitjançant la introducció de productes protectors o mitjançant l’aplicació de tractament externs, com calor i altres sistemes.
Taulers contraxapats, els taulers contraxapat com a substitut de l’empostissat es va començar a utilitzar en façanes des dels anys 40.
Eren taulers ranurats mitjançant una sobrepressió que imitaven l’empostissat clàssic i permet diferents textures: unes més tosques com serrat o escobillado i, unes altres, llises, en relleu, o amb una capa sobreposada de densitat mitjana especial per pintar.
Per descomptat que aquests taulers requereixen un encolat fenòlic resistent a l’exterior, un acabat mejoraro i una especial atenció als cants, punt més feble enfront de la humitat.
L’acabat requereix diferents graus de protecció: tint opac, altament pigmentat (que només deixa veure la textura de la fusta i enfosqueix els nusos) o pintura a força d’oli o emulsió de làtex.
Aquests acabats, aplicats en fàbrica o en obra, tenen una gran uniformitat en el temps i un manteniment dilatat.
En cas necessari, es tracta en autoclau amb protectors a pressió han d’anar les fibres extremes dels cants segellades.
El seu pes és lleuger, que el fa fàcil de manejar especialment quan es comercialitza en format de lames, amb vores rectes o bisellats, i longituds de fins a 4880 mm i amples de 305 mm i gruixos entre 8,5 mm i 16 mm.
També s’utilitzen en format de plaques on ha de solucionar-se en cada cas el detall constructiu dels cants, cavalcaments, trencaaigües, etc.
Les espècies més utilitzades són el pi d’Oregon i el pi groc del Sud.
Per a la seva posada en obra s’ha de guardar la junta habitual en aquest tipus de taulers: 3 mm.
Taulers contraxapats d’alta densitat, aprofitant les bones propietats del contraxapat i en un intent de dotar-se definitivament d’una protecció a l’exterior, es van desenvolupar els contraxapats d’alta densitat.
En aquest cas, a més d’encolar les xapes, l’adhesiu fenòlic impregna completament la xapa de fusta amb un procés de temperatura i pressió adequats acostant-se a una certa ‘vitrificació’ del tauler.
Per aquest motiu pot col·locar-se en façana amb un marge de confiança alt (en teoria només podria donar problemes de compatibilitat amb ferratges produint taques, etc.).
A Espanya ha tingut un ús espectacular a partir dels anys 1980, sense parangó en altres països. Entre els principals fabricants, hi ha dos espanyols i un italià.
Taulers estratificats fenòlics, el tauler estratificat fenòlic baquelizado té un aspecte similar a l’anterior i el fabriquen les mateixes empreses, però és un producte totalment diferent.
Consta d’una ànima de fibres de fusta o paper tractades amb resines fenòliques termoendurides i comprimides a altes pressions i temperatures amb cares de xapa de fusta o un altre material. L’acabat és baquelizado quan va a l’exterior.
La baquelita és una resina fenòlica que es transforma en en plàstic termoestable (va ser inventada el 1909) .
En els dos casos (contraplacats d’alta densitat i baquelizados) els taulers van fixats sobre una estructura de llistons de fusta o metàl·lics (normalment aquests últims).
També, si ho prefereixes, pots visitar la nostra exposició i comprovar el que podem fer per tu. Ja saps que ens trobem a la teva disposició.
